FANDOM


Jaume I d'Aragó
Jaume I d'Aragó
Professió: Réy
País: Corona d'Aragó
Fétxa de naxement: 1 de Febré de 1208
Llog de naxement: Monpellé (Fransa)
Fétxa de sa mort: 27 de Juriol de 1276 (68 añys)
Llog de sa mort: Réyne de Valènsi

Jaume I d'Aragó es Conquistadó va néxa a Monpellé (Fransa) es díe 1 de Febré de 1208, éra fíy d’en Pére II es Catòlic, réy d’Aragó y Conte de Barselona, y de na María de Monpellé. Va sê réy d'Aragó (1213–1276), de Valènsi (1239–76) y de Mallorca (1229–1276), conde de Barselona (1213–1276), señó de Monpellé (1219–1276) y d'altres territòris (occitans).

Va sê criad y educad fins a s’edad de nou añs a sas ciutads de Montpelier y Carcassona, sempre emb sas llengos llatina y llemosína. Es primés añs varen sê difícils, ja que son pare va muri a n’es comensament d’es séu reynad a sa batalla de Muret (1213), quedant bax sa custòdi d’en Simó de Monfort, es goñadó de sa batalla, qu’eu va fé rehen fins que a n’es 1214 y per orde d’el Papa Inocènci III va sê entregad a n’es Templaris.

A sa mort de sa mare, sa réyna María de Montpelier a 1214 a Roma, sa regènci éra ejercida p’es séu tío en Sanx Raimúndez, Comte d’es Rosselló, que va havê de fé front a multitud de revòltas nobiliaris, qu’acabaren en sa pau d'Alcalà (1217). El réy Jaume I va assumí sa direcció d’es séus estads a 1225.

A s’añ 1221, emb tant sols 13 añs se va casa emb na Leonor de Castella, fiya de n'Alfons VIII, emb sa cual va tení un fíy, n’Alfons, matrimòni que va sê anulad per rahó de parentesc, casandsê per segona vegada a 1235 emb sa princesa Violant, fiya de n’Andréu II, réy d’Hungría, tenguend emb élla vuyt fiys; a 1236 na Violant, a 1238 na Constansa, a 1239 na Sanxa, a 1240 en Pére, a 1243 en Jaume, a 1245 na Bèl, a 1247 en Fernando.

En Jaume va tení varis amans durant sa séva vida, n’Aurembaix d’Urgell, na Blanca d’Antillón, na Juana de Mediona, sa mòra na Zaida de Mallorca, na Berenguela Fernandes, n’Elvira Sarroca, na María de Liza y na Teresa Gil de Vidaure, de sas cuals va teníi varis fiys bastards, a n’es cuals va reconexe y ennobblí

A n’es 1229 emprengué sa conquista de Mallorca. Después de desembarca a Santa Ponsa y fent una ferós batalla emb sos mòros qu’allà l’esperavan va seguí es séu camí cap a sa conquista de sa ciutad de Mallorca (desembre de 1229), apoderandsê de s’isla emb un parêy de mésos, salvo un petit nucli de reistènci musulmana que se mantenía a sa sèrra de Tramuntana fins a 1232. Mentrastans, va estabblí un protectorad sobre Menorca, rubricad p’es trattad de Capdepéra, p’es cual es musulmans menorquins aceptavan sa soberanía (1231).

Una vegada conquistadas sas Baléàs, Jaime I va assumí a 1232 sa direcció de sa conquista de Valènci, ocupand Burriana y Peñíscola, es réyne de Valènci (1238) incorporand entre 1244-45 Játiva y Biar. Conquistand Murcia a n’es 1266, sa cual va cedi a n’Alfons X de Castella p’es tratad d’Almizra (1244). Es séu gran interés va sê s’espansió comercial y política a n’es Mediterrani, axí emb sa conquista de Mallorca va conseguí controlà sas rutas comercials de s’occident mediterrani, acaband emb sa piratería islàmica, conseguind axí un pont comercial entre Barselona y es nort d’Africa.

A 1233 va compra a n’es séu tío en Nuño Sanz es condats d’es Rosselló, Conflent, y Cerdaña, incorporandlós a n’es Réyne de Mallorca.

En Jaume I va decidí créà réynes autònoms, però integrads a sa Corona d’Aragò, repartiguend entre es séus fiys en testamens sucessius. A n’es primé reparto (1241), n’Alfons, fruyt d’es séu matrimòni emb na Leonor de Castella, va hereuà Aragó, y en Pére, primogènit de na Violant d’Hungría, Valènci, Mallorca, es Rosselló y Cerdaña.

A n’es 1243 a un nou testament donà a n’Alfons únicament Aragó; a n’en Pére, Valènci; y a n’en Jaume, Mallorca. De nou testà a 1248, incluiguend a n’es reparto es nou fiy, en Fernando. Mort n’Alfons a 1260, va otorgà nou testament (1262) donand a n’en Pére (III), Aragó y Valènci, y a n’en Jaume (II de Mallorca), sas Baléàs, es Rosselló, sa Cerdaña, Colliure y Conflent.

Va muri a Valènci a n’es 1276. Enterrad a Poblet, es séus restos varen sê traslads a 1835 a Tarragona y reintegrads a Poblet en 1952.