FANDOM


Escud d'es Réys de Mallorca

Jaume II de Mallorca va sê réy de Mallorca, conde de Rosselló y de Cerdaña y señó de Monpellé. Va néxe a Montpellier es 31 de maig de 1243, segon fíy d’en Jaume I es Conquistador, (rey d’Aragó, de València, de Mallorca, conte de Barcelona y señor de Montpellier), y de na Violant d’Hungría. Sas sevas tiutacions varen esse: rey de Mallorca (1276-1311), conte d’es Rosselló y de Cerdanya y señor de Montpellier.

Es seus dominis comprenían es reyne de Mallorca; format per sas islas de Mallorca, Eivissa y Formentera, es condats d’es Rosselló y Cerdanya, es señoríu de Montpellier, sa baronía d’Omeladès y es viscondat de Carladès. Menorca, encare habitada per musulmans, li rendía vassallatge.

Aquests territoris, molt dispersats, eran una part molt petita en comparació emb lo que li havía tocat a n’es seu germà major, en Pere es Gran, arrel d’es repartiment testamentari de sompare.

Es cuatre d’octubre de 1275, a s’edat de 26 añys, se casà a Perpinyà emb n’Esclaramunda de Foix, Beata, nascuda a n’es Castell de Foix a 1255 y fiya d’en Roger IV, conte de Foix, emb sa cual va tenir sis fiys.

  • En Jaume (1272-1302), que va professà coma monjo franciscà.
  • En Sanxo I de Mallorca (1276-1324), morí sense descendènci, sepultat actualment a sa Catedral de Perpinyà.
  • En Ferran de Mallorca (1278-1316), es seu fíy, en Jaume III de Mallorca va succeí a n’es seu germà, en Sanx I de Mallorca.
  • Na Bel de Mallorca (1280-1301), se va casà emb Don Juan Manuel, fíy de s’infant Manuel de Castilla y nét d’en Fernando III de Castella.
  • Na Sanxa de Mallorca (1285-Nápols, 1345). Casada emb en Roberto I de Nàpols, fíy d’en Carlos II de Sicilia. Sepultada a Santa Chiara de Nàpols, igual qu’es seu homo.
  • En Felip (1288-1340). Regent de Mallorca entre 1324 y 1329.

A n’es parexer el rey Jaume II va tenir una única fiya illegítima, na Saura de Mallorca, fiya d’una dama coneguda com na Saura de Monreal.

A sa mort de sompare va rebre es reyne en plena llibertat per voluntat paterna, segons es darrer testament de 1272, que dividía sa Corona d’Aragó en dues entidats jurídicament independents, representant es naxement d’un nou reyne dins es context internacional bax s’ampar d’es papat. Es 12 de septembre de 1276 jurava a s’iglesi de Santa Eulalia sas franquesas d’es reyne y comensava es seu reynat coma soberà independent.

Reynat entorpit p’en Pere III d’Aragó què, mediant protesta secreta, no aceptava es testament patern. Finalment, devant s’inoperànci d’es papat, se veu obligat a jurar (1279) a n’es convent d’es Predicadors de Perpinyà, después de declarar devant d’un notari sa seva disconformidat, alegant sa “potència armorum” d’es seu germà, es pacte de vassallatge. Fet que condicionaria durant tota s’existènci d’es Reyne de Mallorca sas relacions entre tots dos.

Entre 1285 y 1298 en Jaume II de Mallorca va ser un rey sense reyne, ja que mantenguent sa titularidat de rey de Mallorca només conservava es condats continentals. Però s’aislament internacional de sa Corona d’Aragó y s’aliansa emb sa Santa Sede no dexaren d’alentar sa seva ilusió de recuperar s’integridat d’es seus territoris. En realidat se concebía com una víctima de sa guerra de Sicilia.

Después de sa conquista de Sicília per part d’en Pere III d’Aragó, en Jaume II se va alià emb el papa Martí IV y emb en Felip III Capeto, rey de Fransa, cuand aquests invadexen es condats de lo qu’avuy es Catalunya. Rebutjada s’invasió, después de sa derrota de sa flota francesa per s’aragonesa comandada per s’almirant Roger de Llúria a sa batalla de Formigues (1285), es monarcas aragonesos inicien sa conquista de sas Balears (1285). N’Alfons III, es Franc d’Aragó, li pren Mallorca (1285) y Eivissa (1286), y Menorca (1287) a n’es musulmans de forma definitiva (es sobirà de Menorca era tributari desde 1231, primer d’en Jaume I y después d’en Jaume II). Sas Balears estaran bax control d’Aragó fins 1295. Es territoris continentals d’es reyne (es condats d’es Rosselló y Cerdanya, y es señoríu de Montpellier) permenexen a n’es seu poder durant tot es seu reynat.

Es successor de n’Alfons III, en Jaume II es Just d’Aragó, finalment aceptà sa decisió d’el papa Bonifaci VIII (Tractat d’Anagni, 1295) y retornà totas sas islas a n’en Jaume II de Mallorca. No obstant axò, el rey aragonès aconseguex qu’es reyne de Mallorca seguexi essent vassall d’el rey d’Aragó, segons sas condicions d’es tractat de 1279. En Jaume II de Mallorca només reconexeria aquest vassallatge mitjansant es tractat d’Argelers (1298).

En Jaume II de Mallorca reynaría sas islas durant més de dues dècadas y se va esforsà en garantisar sa viabilidat d’es reyne, impulsant una vasta política de colonisació agraria, emb sa creació de nous nuclis poblacionals; va incrementà sas rentas reals; va afavorí sa creació de consulats a n’es Nort d’Àfrica y a n’es reyne de Granada; va creà un nou sistema monetari p’es reyne; va fomentà sa creació d’industrias textils; va procedí a incrementar es poder real demunt sa noblesa y s’Iglesi; y impulsà sa construcció de palaus y castells (palaus-castells de Perpinyà y de sa Ciudat de Mallorca, S’Almudaina, sa catedral, es castell de Bellver). S’apertura de proces a n’es templaris y posterior supressió de s’orde permetría s’incautació de sas rentas de s’Orde a sas islas. També va ser protector d’en Ramon Llull.

Va morir a sa Ciutat de Palma es día 29 de maig de 1311, rebiguent santa sepultura a sa Capella Reyal de sa Catedral de dita ciutat. A n’es sigle XVIII, en Carlos III ordenà qu’es seus restos fossin depositats a un sepulcre colocat a n’es centro d’es temple. Era possible obrir es sepulcre per veure directament es cadàver d’el rey. Lo que molts aprofitavan per endursen records com sas dents, cabeys o trossos de pell, fins que la reyna Isabel II d’España va visità es fèretre y en vorerló ordenà que se tapas emb una tapa de vidre per sa seva protecció y que se vestigues es cadàver emb novas robas per dignificarló.