FANDOM


Comunidat Autònoma de sas Islas Baléàs
Bandéra de ses Islas Baléàs Escud de Baléàs
Islas Baléàs

Sas Islas Baléàs o Baléàs (Islas Baleares en español) son una comunidat autònoma y provinci española composta per sas islas de s’artxipèlag baléà, situad a n'es Mediterrani, devòra sa costa oriental de sa Península Ibèrica. Sa séva capital es Palma de Mallorca.

Històri

Naveta
  • Cultura Talayòtica
  • Madina Mayurqa

Prehistòri y Edat Antiga

Sa prehistòri y històri antiga de sas Islas Baléàs precisa diferencià entre sas islas de Mallorca y Menorca y sas d'Ibissa y Formentéra.

S'historiado d’origen grèg, en Diodoro Sículo, nascud probabblement entre es 90 y es 85 a.C. (siggle I), a sa ciutad d’Agira (antigament anomenada Agyrium), a s’isla de Sicilia, va fé per aquell tems una particulà descritsió de sas nostras islas emb grèg y llatí a n’es séus llibres titulads: <Biblioteca Histórica>, una coletsió de 40 volúmens emb tot es sabre de sa séva època, que se calcula qu’eu degué pubblicà antes d’es 30 a.C.

Edat Mitja

En es siggle VII y después de passà p’es domini Vàndalo y de s’Impèri Bizantí, sas Islas Baléàs arribaren a sê un estad independent governad per un Consêy de Majós.

Durant es domini bisantí, d’el 518 a n’el 624 (106 añs), s’introduí a Baléàs sa figura de “l’amo”, qu’ês sa persona que conra, fa y desfà a unas tèrras que son propiedat d’es señó, a canvi d’una part de lo que se produêx.

A principis d’es sigle VIII, concretament a n’el 709, s’Emir de Túnez, En Mauza ben Nusayr va decidí vení a saquetjà Mallorca y Menorca, conseguind secuestrà a n’es principals dirigens d’es Consêys de sas duas islas, o com élls elz anomenan a sas séuas crònicas; “es Muluk” de Mallorca y de Menorca; per llevò demana un rescat. Còsa aquexà que per altra banda éra de lo més normal per aquell tems. Después d’aquest fet s’Estad Baléà va continuà sa séva rutina fins a finals de sigle.

Conquista de Mallorca

Jaume I d&#039;Aragó

Jaume I es Conquistadó.

A s’añ 1095 el Papa Urbà II, va concedí a n’el réy d’Aragó En Pére I, predí d’es Conquistadó, y a n’es séus llegítims sucessós es drêts de conquista d’es réyne mòro de sas Mallorcas. Y aquest assunto va sê trattad de nòu entre el Papa Gòri IX y son pare d’en Jaume I, En Pére II d’Aragó a 1204 emb motiu de sa séua coronació a Roma, conquista que se va consumà definitivament a l’añ 1.229, essênd réy es séu fiy, en Jaume I. Es motius de sa creuada cristiana varen sê per una part, desterrà a n’es musulmans d’es Mediterrani, y per un’altra, sa necessidat d’escampà es cristianisme y sa Corona d’Aragó [1].

Es principals cavallés qu’acompañaren a n’En Jaume I a sa conquista, varen essê: En Guiem de Montcada, Visconte de Béarn (Navarra francesa); En Nuño Sans, Conte de Rosselló (Fransa); s’Infant de Portugal, Conte marital d’Urgell; En Guiem de Cervera, Señó de Juanéda; en Ponce Hugo, Conte d’Ampurias; es Conte de Cardona, es Conte de Prades (Fransa), es Cavallé Olivé de Termes (Fransa) y un bon caramull de cavallés de prosedènci occitana, provensal, aragonesos, navarros, castellans, etc. Es Bisbe de Barselona, qu’éra d’Ampurias, junt emb so Prebòste de Tarragona varen financià part de s’escuadra que dugué a n’En Jaume I a Mallorca.

Repobblassio

A sa conquista de Mallorca vengueren gent d’es Languedoc, rossellonesos, italians, alemans, portuguesos, juèus, navarros, castellans, aragonesos, …; es procedens d’es territòris qu’avuy conexêm com Cataluña se conten entorn d’un 18 %.

Edat Modèrna y Contemporànéa

S'isla de Menorca va sê ocupada entre 1708 y 1802 p'es ingleses.

En tens o tems de sa II Repúbblica (1931-1939) se va projettà sêns'ètzit un Estatut d'Autonomía pe' sas Islas o Illas Baléàs. El 1936, emb s'inissi de sa Guèrra Civil Españòla, s'arxipiélago quéda dividid emb duas zonas: sa part central y oest o ponent (Formentéra, Ervissa o Ivissa, Mallorca) quédan dins s'àréa dominada p'es militàs alsads en contra de sa Segona Repúbblica Españòla, mentras a Menorca fracassa s'insurrecció.

Siggles XIX y XX

A finals d’es siggle XIX y principis d’es XX a n’es que s’artxipélag va déxà de titularsê còma tal réyne, passand a denominarsê Provinci de Baléàs.

Geografía

Islas

Sas islas de sas Islas Baléàs son: sas Islas Gimnèsias (Mallorca y Menorca), y sas Islas Pitíuses (Ibissa y Formentéra).

Pobbles

Fundació

Pobbles fundads per colonisadós grègs añ 600 a.C.: Artà, Pentalèu, Andraitx y Costitx.

Pobbles fundads per colonisadós celtas: Buñòla, Bañabufà, Cabana, Son Baña, Ariañ y Felanitx.

Pobbles fundads per romàns añ 123 a.C.: Palma, Pollènsa, Sinéu, Campos, Escorca, Esporlas, Fornalutx, Llombars, Lloseta, Llorito, Llubí, Lluch Majó, Moscari, Pétra, Porréras, Salinas y Santañy.

Pobbles fundads per àrabés: Bini Agual, Bini Ali, Bini Amà, Bini Arax, Bini Arròy, Bini Bòna, Bini Salèm, Alcudi, Alaró, Alcaría Blanca, Algayda, Inca, Marratxí, Randa, Valldemossa.

Llista de pobbles

Política

Sa capital de sas Islas o Illas Baléàs ês sa ciutad de Palma de Mallorca, també l'anomenan Ciutad. Dins élla s'hi tròba sa séde d'es Govèrn, d'es Parlament de sas Islas o Illas Baléàs y d'es Consêy de Mallorca.

Institussións

  • Es Parlament de sas Islas Baléàs
  • Es Govern de sas Islas Baléàs
  • Es President de sas Islas Baléàs

Economía

S'industria principal de sas islas Baléàs ês es turisme.


Cultura

Llengo

Sa llengo de sas Islas Baléàs es sa llengo baléà.

Gastronomía

  • Frit mallorquí
  • sobrassada
  • llengo emb tàpares
  • botifarrons
  • sopes mallorquinas
  • arrós brut
  • coca de trempó
  • tumbet
  • rubiols
  • cocarroys
  • panades
  • coca de patata
  • cuartos
  • crespell
  • ensiamada

Arquitettura

  • persiana mallorquina
  • torres de guaita
  • patis mallorquins o clastras
  • pared seca
  • marjades

Balls

  • Bolero Mallorquí
  • jota mallorquina
  • copeo
  • ball de bot

Vestít

  1. Dtó. Piña Homs, Romàn (1997) “El Parlament”
Islas Baléàs